PESIG - SIG A L'AULA

L'ús efectiu dels SIG en educació es planteja més enllà de fer anar una eina per crear un mapa.

Un aprenentatge actiu i significatiu en aquest sentit representa:

Un paper interessant en el currículum educatiu

Un mètode de treball que aportarà respostes alternatives a problemes i situacions específiques.

Un aprenentatge simultani en alumnat i professorat.

La tecnologia SIG permet aproximacions similars a partir de camins diferents, permetent a l'alumnat una molt bona oportunitat per construir visions individuals del món.

Una aproximació al territori que involucrin a l'alumnat i al professorat com a participants en la comunitat local i com a ciutadans del món.

Augment de les capacitats intel·lectuals

Pensament crític, per l'exercitació de les habilitats d'anàlisi, síntesi i avaluació.

Intel·ligència lògica i matemàtica: ja que requereix habilitat per interpretar i utilitzar variables numèriques i utilitzar la tecnologia per a la seva adquisició, processament i transferència.

Intel·ligència lingüística: requereix informar o transmetre informació

Intel·ligència espacial, ja que cal transformar la realitat en imatges mentals o visuals o viceversa i a diferents escales.

Capacitat comunicativa, habilitat per transmetre de forma efectiva i a través de diversos mètodes de representació de la informació.

Control sobre la informació

Identificar les fonts d’informació més adients per solucionar un problema

Integrar informació procedent de diferents fonts i múltiples formats

Entendre la naturalesa i qualitat de les dades.

Augment de les habilitats en l'ús de la tecnologia informàtica

Gestió d'arxius

Manipulació de bases de dades

Operació amb fulls de càlcul

Ús de gràfics

Ús d'imatges de satèl·lit o fotografies aèries

Accés a Internet per a captura de dades.

Creació de productes multimèdia

Integració d'altra tecnologia com GPS

Un Sistema d'Informació Geogràfica és...

Un sistema de hardware, software i procediments que s'han elaborat per facilitar l'obtenció, gestió, manipulació, anàlisis, modelització, representació i sortida de dades espacialment referenciades, per resoldre problemes complexos de planificació i gestió (NCGIA, Goodchild i Kemp), 1990.

Què és?

Un conjunt format per:

metodologies
dades
recursos humans
objectius
eines

Elements relacionats entre sí, formant un tot

Què fa?

gestiona
manipula
analitza
recupera
representa

Dades del món real referenciades geogràficament

Com?

Mitjançant una tecnologia informàtica i uns procediments elaborats

Per què?

Per a oferir una abstracció de les dades que ens permeti millorar el coneixement que tenim del territori i poder resoldre, així, problemes espacials complexes (moltes vegades no previstos inicialment)

En definitiva, a través d'un SIG podem capturar i introduir dades geogràfiques, que han de permetre'ns representar el present, reconstruir el passat i modelar el futur, sense oblidar la possibilitat d'avaluar i analitzar com un fenomen qualsevol ha anat variant al llarg dels anys i quines son les tendències de futur

Más información:

- LONGLEY, P., GOODCHILD, M., MAGUIRE, D., RHING, D. Geographic Information Systems and Science (2a Edición). John Wiley and Sons, Ltd, 2005
- BOSQUE, J., Sistemas de Información Geográfica. Madrid. Ediciones Rialp, S.A., 2ª edición, 1997
- COMAS, D.; RUIZ, E., Fundamentos de los sistemas de información Geográfica. Barcelona. ARIEL, 1993
- GUTIERREZ, J.; GOULD, M., SIG: Sistemas de información geográfica. Madrid. Síntesis, 1994
- PEÑA, J., Sistemas de Información Geográfica Aplicados a la Gestión del Territorio. Editorial Club Universitario. Departamento de Ecología - Universidad de Alicante, 2006
- Ángel M. Felicisimo: Glosario de términos SIG en castellano
- The Geographer’s Craft in the University of Texas: Geographic Information Systems as an Integrating Technology: Context, Concepts, and Definitions
- Vídeo 'What is GIS?' by ESRI
- Vídeo 'Geography Matters to you every day' by ESRI

Fotografies aèries, imatges de satèl·lit, imatges radar,... són formes de teledetecció.
La Teledetecció o percepció remota és la tècnica que permet l'obtenció d'informació de la superfície terrestre a partir de l'anàlisi automàtic de les dades obtingudes de forma remota. Fotografies aèries, imatges de satèl·lit, imatges radar,... són formes de teledetecció.
El terme Teledetecció es refereix, doncs, a les diferents maneres d'obtenir informació a través de sensors sense entrar en contacte material amb l'objecte. Aquests, es localitzen en plataformes d'observació (avions o satèl·lits), i registren la informació centrada en les regions de l'espectre electromagnètic. Els sensors varien segons el nivell de detall que permeten visualitzar, i el rang de l'espectre electromagnètic que detecten. Les senyals són transmeses a estacions receptores a la Terra, on són transformades i disseminades a imatges digitals.
L'aplicació de la Teledetecció és obtenir les característiques de la superfície observada i els fenòmens que hi tenen lloc. Diferents disciplines es serveixen d'aquestes fonts d'informació (la meteorologia, l'oceanografia, la geologia, la geografia,...). És per això que aquesta forma de veure el planeta ve acompanyada del desenvolupament d'importants models físico-matemàtics que tracten de descriure els processos físics que tenen lloc en el nostre entorn.
Moltes són les possibilitats de l'aplicació a l'estudi i comprensió dels sistemes naturals. El coneixement dels fenòmens físics del nostre entorn permet un us més raonable i equilibrat dels recursos naturals, el control dels riscos per la població, i en general, una integració de l'home en el medi natural.
Més informació: - CHUVIECO, E. Teledetección Ambiental: La observación de la Tierra desde el Espacio. Barcelona: Ariel Ciencia, 2002. - CHUVIECO, E. Fundamentos de teledetección espacial. 3ª ed. Madrid .Ed. Rialp, pp. 568, 1996 - SHORT, N.M. The Remote Sensing Tutorial (An Online Handbook). Applied Information Sciences Branch. NASA's Goddard Space Flight Center (http://rst.gsfc.nasa.gov), 2003 - SOBRINO, J.A. Teledetección. Valencia, Servicio de Publicaciones, Universidad de Valencia. STRAIN, P.; ENGLE F., (1992), Looking at earth. Atlanta, Turner Pub., pp.304, 2001 - Earth Observation Handbook

Tot el que passa, passa en algun lloc
La Informació Geogràfica és informació sobre un element a la superfície de la Terra, és el coneixement sobre 'on està quelcom' o 'què és el que hi ha' en un determinat lloc.
El món és espacial, és per això que qualsevol cosa pot tenir una component espacial. La localització a l'espai és un objectiu que pot resoldre molts problemes de la societat actual. Molts d'aquests són rutinaris i passen completament desapercebuts: quina ruta escollim cada dia, rebre direccions mentre conduïm, escollir un hotel, etc. Altres són tan rellevants que afecten a milers de persones, com pot ser el fenomen natural de l'huracà Katrina. De fet, el 80% de les dades de la nostra vida diària són dades espacials, com per exemple una guia de telèfons, els mapes d'un diari,...
A més a més, molts dels nostres problemes del dia a dia són problemes espacials: la manera d'arribar a la feina, la localització dels embussos, escollir la destinació d'un viatge, els residus, les guerres,...
Es pot afirmar, doncs, que allò espacial és especial perquè tots els elements del món poden definir-se per la seva posició, perquè el component espacial és essencial en varietat de disciplines i perquè treballar amb informació geogràfica comporta decisions úniques, complexes i difícils.

Tota cultura, per antiga que sigui, ha tingut la necessitat de representar l'espai territorial propi i del món en general
La cartografia recull les dades del territori per representar-les en un mapa. El mapa es per tant, una representació gràfica i mètrica del territori: una abstracció de la realitat, simplificada per oferir la informació necessària per arribar al punt de destí. Les principals funcions del mapa són recollir i emmagatzemar informació; analitzar les distribucions espacials i definir models; processar informació i comunicar els resultats. Per entendre un mapa, s'ha de saber llegir i interpretar els seus elements: la simbologia, l'orientació, el sistema de coordenades,... i l'escala	http://www.geocities.com/urunuela33/atlas1375/catalan.htm
L'escala és la propietat clau de la representació en els mapes: és la relació entre la distància del mapa i la mateixa distància a la superfície de la Terra. L'escala ens diu quina és la mida real del terreny que surt representat al mapa i això permet calcular les distàncies entre un lloc i un altre.
Més informació: - Institut Cartogràfic de Catalunya (www.icc.es) - BOSCH, A. L'Atles Furtiu. Barcelona: ed. Columna, 1998. - MONMONIER, M. S. How to lie with Maps. Chicago: The University of Chigago Press, 1996. - COWAN, J. El somni d’un cartògraf Barcelona: ed. Empúries, 1997.

Navigation